Avui existeixen dues grans tendències a la Maç.·. mundial: La que conserva com a principi d’autèntica Tradició Maçònica el text intacte de les Constitucions d’Anderson (1723) i la que, en virtut de la llibertat de pensament, considera obsoleta tota tradició que dificulti el desenvolupament dels valors d’universalitat i llibertat de l’Orde.
La primera es denomina a si mateixa Maç.·. Regular i està encapçalada per la Gran Lògia Unida d’Anglaterra. La segona, que neix del Gran Orient de França, es la coneguda com a Maç.·. Liberal o Adogmàtica.
La separació entre els dos corrents o tendències neix en la discrepància de criteris sobre certs atributs que han de posseir els Maçons. Això té la seva constatació en les diferencies reglamentàries existents entre la Maç.·. anglosaxona i la francesa.
La tendència maçònica liberal va variar la rigidesa inicial permutant “home” per “persona” amb independència del seu sexe, fomentant valors laics i proclamant l’absoluta llibertat de consciència i credo religiós o la seva absència en la normativa d’admissió a l’Orde.
Des de la seva creació el 1773, el Gran Orient de França va mantenir en els seus estatuts les tradicionals característiques de masculinitat i creença per als seus membres, circumstàncies que moltes de les seves LL.·. no van respectar, realitzant Iniciacions femenines i passant per alt l’exigència deista. El 1845, aquesta confederació va canviar a la seva constitució i rituals les paraules “Déu” i “Ésser Suprem” per “Principi Creador”, fet que li va aportar certa enemistat per part de la Gran Lògia Unida d’Anglaterra; però va ser el 1877 quan va eliminar de la seva normativa tota restricció espiritual per ingressar a l’Orde, la qual cosa va suposar-li la total ruptura amb la Maç.·. anglesa.
