LES DUES TENDÈNCIES, AQUÍ I AVUI

Aquella incipient Maç.·. espanyola del 1728 que depenia de la primera Organització Maçònica anglesa permanentment subjecta a la seva monarquia va tenir una vida efímera, ja que les seves últimes dades documentades són de 1743. No es coneixen altres dades sobre Maç.·. a Espanya fins el 1808 amb l’arribada de les tropes napoleòniques al portar LL.·. militars adscrites al Gran Orient de França.

El 1809 es va crear la primera Confederació Maçònica espanyola sota el nom de Gran Lògia Nacional d’Espanya, que en els seus inicis va ser presidida per Josep I Bonaparte i va comptar amb una nodrida assistència de polítics i militars francesos formats en el pensament il·lustrat de les concepcions liberals. Aquest és el veritable inici de la Maç.·. moderna a Espanya, que a partir de llavors es va desenvolupar ininterrompudament, alternant èpoques de llibertat i de persecució durant prop de 130 anys fins que va ser anorreada pel general colpista Franco.

Superada l’època franquista amb la mort del dictador, la Maç.·. Liberal torna a ser instaurada a Espanya després d’una llarga absència de gairebé 40 anys. Franco va morir el 20 de novembre de 1975.

El 29 de desembre de 1978 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat una nova constitució espanyola: la democràcia havia tornat!. Malgrat això, van ser necessàries dues sentències del Tribunal Suprem (3 de juliol de 1979), per inscriure l’Orde en el Registre Nacional d’Associacions del Ministeri de l’Interior.

Aquella Maç.·. Liberal devastada pel franquisme es torna a formar i a legalitzar en l’Orde Maçònic Mixt Internacional Le Droit Humain (1979), en el Gran Orient Espanyol Unit (1979) i en la Gran Lògia Simbòlica Espanyola (1980). El 1984 s’institueix la primera L.·. totalment femenina en territori espanyol sota els auspicis de la Gran Lògia Femenina de França, amb la finalitat d’estructurar la Gran Lògia Femenina d’Espanya que el 2005 ja havia pres forma i havia estat fundada.

La tendència Maçònica merament masculina i per a creients va aparèixer el 1982 amb la creació de la Gran Lògia d’Espanya. Depenia de la tradició i reglamentació de la Federació Maçònica anglesa Gran Lògia Unida d’Anglaterra que, fins llavors, no havia tingut mai representació a l’estat espanyol.

Aprofitant-se de l’oblit històric, ja des del seu inici, la Gran Lògia d’Espanya es proclama a si mateixa “Única Obediència Maçònica Regular a Espanya” i es fa publicitat mitjançant l’edició de llistats on apareixen noms de cèlebres Maçons espanyols, tots homes, obviant qualsevol referència femenina atès que aquesta organització no reconeix capacitat a la dona per ser Iniciada en Maç.·.. D’aquesta manera, va intentar escriure una “altra” història de la Maçoneria espanyola, desplaçant-ne personatges i ometent-ne d’altres com Rosario de Acuña, Áurea Rosa Clavé, Ángeles López de Ayala, Dolores Zea, Irene Zwonar, Emilia Pardo Bazán, Concepción Arenal, Clotilde Cerdà, Carme Monturiol, Clara Campoamor, Matilde Muñoz, Carmen de Burgos, Aurora Bertrana, Amalia Carvia, Teresa Mañé i tantes altres dones que entre 1874 i 1939 van actuar activament tant en camps socials, culturals, artístics, científics i polítics com en Maçoneria dins de Lògies del Grande Oriente Español.



Logotip de l'antic "Grande Oriente Español"



Seguint en aquesta línia fal·laç, la Gran Lògia d’Espanya va comprar, el 2001, el nom Grande Oriente Español que havia estat el de la federació capdavantera de la Maç.·. Liberal espanyola fins el 1939, amb la pretensió de justificar una presència pròpia en èpoques i fets en què no havia participat, desvirtuant així la realitat i negant repetidament qualsevol possibilitat d’existència de “veritable maçoneria fora dels límits de la Gran Lògia Unida d’Anglaterra”, en pertinaç intent d’apropiar-se de la legitimitat històrica de la Maçoneria espanyola.

Per aquesta pretesa pseudo-història, així com per la postura radical que pren la Gran Lògia d’Espanya en relació amb la Iniciació femenina, s’ha produït una escletxa difícilment salvable entre ambdues MMaç.·.:, la dita Regular i la Liberal. A nivell particular, però, molts Maçons mantenim relació i amistat personal amb d’altres que es troben en el que podríem dir “les línies maçòniques diferents”. Les Lògies enclavades en l’adogmatisme permeten les visites de GG.·. Maçons Regulars, però no succeeix a l’inrevés.

En la Maç.·. Liberal existeixen, a part de les mixtes, Federacions enterament femenines i d’altres masculines i això no s’ha d’interpretar com una postura discriminatòria, ja que a les seves TTin.·. acostumen a assistir-hi Maçons de tots dos sexes per la invitació permanent, arreu existent, entre totes les LL.·. liberals.

Els Maçons, a part de pertànyer a una L.·., en visitem d’altres per enriquir-nos amb els seus diàlegs mentre hi participem; aquesta és una pràctica habitual i voluntària que sempre és ben agraïda per la L.·. amfitriona.