En una entrevista radiofònica realitzada al Maçó Roger Leveder quan era Gran Mestre de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, se li va preguntar, amb certa intenció de buscar el sensacionalisme: “Podria vostè donar el nom de tres maçons actuals?”. La resposta va ser: “Sí. Prefereix homes o dones?”. El periodista va contestar: “Tots dos”. Va rebre per resposta: “Juan García, María Martínez i José López”. El periodista va insistir: “I aquestes persones, qui són?”. Leveder va respondre: “Tres Maçons actuals”.
Els Maçons no acostumem a identificar-nos com a tals fora de l’Orde Maçònic, encara que disposem de total llibertat per fer-ho en el moment i davant de qui vulguem, però sempre tenint per norma l’absoluta discreció sobre la condició Maçònica aliena.
La condició de Maçó és personal i intransmissible; s’obté mitjançant l’Acte Ritual Iniciàtic que realitza un grup, una Lògia al voltant d’una persona a la qual denominem Postulant.
El Postulant no haurà estat mai seleccionat ni induït a ser-ho per la Maçoneria , ho és per pròpia i lliure voluntat i per haver signat un escrit –una Sol·licitud d’Iniciació a la Maçoneria-, que és de caràcter personal, intransferible i que no es pot delegar.
Basant-nos en el primer text constitucional de la Maçoneria (1723) i en les seves esmenes posteriors no dogmàtiques, avui podríem definir, d’una forma senzilla, la Maçoneria liberal com a “Associació de Persones Lliures i de Bons Costums”. Seria difícil de trobar algú que no admeti aquesta definició sobre si mateix; no obstant això, l’Orde demanda certs nivells de capacitació civil, concepcions ètiques i coneixement del fet Maçònic.
A títol merament anecdòtic, sàpiga, benvolgut/da lector/a que, a Lògies de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, han sol·licitat el seu ingrés des d’un noi de 14 anys a una senyora de 88, des de qui dedica en forma altruista el seu temps lliure a tasques d’integració social fins a qui manté i defensa idees xenòfobes, des del molt informat que coneix els nostres detalls a qui busca poders màgics. Ja es pot imaginar els que van ser rebutjats. Quant al noi, va ser amablement “no admès”; temps després va tornar a sol·licitar-ho i va ser Iniciat amb 24 anys. La dama gairebé nonagenària va ser Maçona la resta de la seva vida.
La primera de les condicions, la Iniciació , requereix d’un reconeixement previ per ambdues parts (Postulant i Maçoneria). La Maçoneria comença el seu procés d’apropament en el moment de la recepció de qualsevol Sol·licitud Personal d’Iniciació i intenta conèixer els motius d’interès del sol·licitant, així com les seves expectatives en relació amb l’Orde. El nostre mètode per aconseguir-ho és a través d’entrevistes, generalment tres, entre el/la sol·licitant i diferents membres de la Lògia , un rere l’altre. Posteriorment, cada entrevistador fa un informe que serà llegit i debatut davant el ple de la Lògia ; finalment, els seus membres expressaran la pròpia impressió, mitjançant votació, sobre la idoneïtat del sol·licitant per concedir-li o no la Iniciació. Durant tot aquest procés i fins i tot durant la pròpia Cerimònia d’Iniciació, el Postulant està informat que en qualsevol moment pot detenir-se i decidir no culminar el fet; si així ocorregués, se l’acompanyarà a la sortida, se l’acomiadarà respectuosament i la Lògia continuarà amb el seu funcionament habitual.
El que una Sol·licitud d’Iniciació sigui rebutjada no implica cap descrèdit pel sol·licitant ni acostuma a ser ad vitam. En moltes ocasions és per circumstàncies d’edat insuficient o per concepcions errònies sobre l’Orde i, fins i tot, s’ha donat el cas d’una interpretació equivocada per part de la pròpia Lògia. Tot això és modificable i corregible. Sol·licitar la Iniciació Maçònica és un acte repetible.
“És més difícil entrar-hi que sortir-ne”; aquest axioma referent a la Maçoneria és totalment cert. Per causar baixa de l’Orde solament es requereix expressar la voluntat personal de fer-ho i no per això es perd la condició de Germà o Germana; simplement, es queda exclòs del dret de participació a la Lògia , encara que ocasionalment se la pot visitar i assistir a les seves reunions o Tingudes i sol·licitar la tornada activa en qualsevol moment.
Quant a la segona condició, exposarem un cas real: Tant l’expresident de Xile Salvador Allende com l’exdictador xilè Augusto Pinochet van ser Iniciats en Maçoneria i amb això se’ls va reconèixer com a Germans Maçons; no cal exposar a quin, de tots dos, li va ser retirat aquest reconeixement.
En determinats mitjans de comunicació -sensacionalistes o tendenciosos afins a determinats colors polítics-, s’ha apuntat la possibilitat i, fins i tot, en ocasions s’ha assegurat, que membres destacats del Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero i el Rei d’Espanya són Maçons. Qui això escriu no en té constància, però sí afegeix “no conèixer a tots aquells que han estat Iniciats en l’Orde”; no obstant això, garanteix “que si alguna d’aquestes persones sol·licités l’ingrés a la Maçoneria Liberal rebria igual tracte i seguiria el mateix procés que qualsevol altre ciutadà”.