S’accepta el 24 de juny de 1717 com a data concreta del naixement de la Maçoneria Especulativa , quan quatre Lògies de Londres van decidir confederar-se, formant així la Gran Lògia de Londres i Westminster. Estan documentats els noms de les Lògies i del personatges iniciadors del fet, també el dels locals de reunió i el de les seves adreces. És així deduïble l’existència de Maçoneria Especulativa anterior a la data esmentada, però no ha quedat constància ni dels noms dels seus integrants ni del seu motiu associatiu.
A causa de l’escàs arxiu documental existent, són múltiples les hipòtesis, llegendes i mites referents a la gestació de la Maçoneria Especulativa ; per aquest motiu, amic/ga lector/a, permeti’ns el raonament d’aquest procés a través de circumstàncies històriques generals.
Els grans avanços tecnològics iniciats en el segle XV -la invenció de la impremta, del telescopi, la utilització de la brúixola- així com el contacte amb noves concepcions culturals van revifar la capacitat crítica que va portar a qüestionar el dogmatisme de les tesis de l’escolàstica i les de l’absolutisme governant. Tot això va desembocar en sagnants conflictes político-religiosos i en una profunda crisi econòmica europea i colonial que es va mantenir durant gairebé tot el segle XVII. Com a conseqüència immediata, decau la construcció de grans edificis, tot i que, alhora, comencen a aparèixer escoles d’arquitectura.
En conseqüència, els Gremis de Constructors van anar perdent hegemonia i permetent l’ingrés, en les seves Lògies Operatives, de protectors i mecenes, comerciants i intel·lectuals als quals van denominar “maçons adoptats”.
Paral·lelament, a mitjan segle XVII es van crear societats de divulgació científica i tecnològica amb la finalitat de relacionar als seus membres i així fomentar l’intercanvi del coneixement científic més desenvolupat: La Royal Society i la Académie des Sciences, entre d’altres.
El positivisme dels dos corrents filosòfics aleshores imperants (empirisme i racionalisme), que proclamaven la raó com a “únic mitjà per a la comprensió de la realitat”, posa les bases d’un nou moviment cultural europeu, la Il ·lustració, que va perdurar tot el segle XVIII, també anomenat el Segle de les Llums.
.
Fets com la secularització del pensament, l’ideal de pau perpètua davant els conflictes político-religiosos, els corrents filosòfics positivistes, la recerca de la felicitat, l’exemple de les societats de divulgació, la Il ·lustració, els ideals republicans i la idea de construcció aplicada tant al propi individu com a la societat van ser l’autèntica matriu que va dur al procés de gestació de la Maçoneria actual: L’Especulativa.